Desperta ferro!

JORNADA 30

ALMOGAVERS 1 – POBLE SEC 5

Under the bridge (🌶️Red Hot Chilli Peppers RHCP🌶️) . Sota el pont. Sempre sota el pont. És una cançó trista, emocionant i que et pot posar la pell de gallina si escoltes bé què diu. Va de ser qui som, d’acceptar els moments foscos, de tornar a llocs on han passat coses que ens han marcat, de la diferència entre estar sol i acompanyat… del Pont Marina i de la família Almogàver, vaja.

L’últim partit d’aquesta temporada tenia molt d’últim. Acaba una etapa on s’han consolidat llaços d’amistat que venien de lluny i se n’han creat de nous que arribaran lluny. La gran capitana Aina 💛💙🙌va rebre el respecte que ja sabia que tenia, junt amb els campions de la lliga, els del Poble Sec, que van tornar a demostrar que estan encara un punt per sobre nostre quant al joc. A totes i tots els que no jugareu aquí l’any que ve: gràcies🙏. I a totes i tots els que ho continuareu fent: gràcies🙏

Ha estat una temporada completa, amb de tot, i l’hem gaudit des del primer minut fins a l’últim. Perquè sota del pont, under the bridge, la consigna és gaudir i ser un equip, passi el que passi, guanyem, empatem o perdem.

El partit, la veritat, va ser el de menys. El tercer temps, a la platja de Badalona🏖️, va tornar a posar el punt i seguit amable i divertit a un equip que encara té ganes de millorar i de buscar més límits a traspassar mentre s’ho passa bé.

Jo també m’ho he passat bé escrivint aquestes cròniques setmanals, triant 30 cançons per recordar aquest any, aquest equip, aquedt viatge i aquests amics. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Jo afegeixo que una melodia val més que mil imatges. Espero secretament que sota totes les paraules que heu llegit aquí, us quedi algun grup, alguna cançó, algun riff de guitarra, alguna melodia que hagueu recordat o descobert i que us acompanyi a partir d’ara🎸🎹🎤. Perquè les coses importants de la vida, encara ho són més si tenen una banda sonora.

⚽Gols: Quim

💛💙PONT MARINA – ALMOGAVERS💛💙
INFABTIL SUB-14
TEMPORADA 2024- 2025

THE END…
…& THE LIST

JORNADA 29

ALZAMORA 3 – ALMOGAVERS 2

Ja només queda una jornada i ja sé des de fa moltes setmanes amb quina cançó vull acabar aquesta llista de 30. Així que avui faig la darrera tria/recomanació i no ho faig tant per la cançó en sí, com per l’artista i el gènere: Django Reindhardt i el gipsy swing o jazz manouche. Es va fer popular durant la dècada de 1930, ara fa 100 anys, i Django, un gitano francès, i el seu Quintet Hot Club de France, el van fer arribar al seu cim.

És una musica avui minoritària però contagiosa, plena de sentiments i emocions, com ho ha estat la temporada i el partit d’avui. Un primer gol per oblidar, de saque de centre, un segon, una remuntada amb dos golassos de xutarros del Nil (un míssil teledirigit) i el Quim (una falta magistral) i un tercer d’ells que ja no hem pogut o sabut equilibrar. Fin de la historia. Una peli amb un guió conegut. Molta protesta, al camp, a la grada, contra el joc dur, contra l’arbitre… tot molt contra i molt poc a favor. Django Reindhadt també va tenir moltes coses en contra: era un gitano francès que vivia en comuna amb els seus a les portes de París, en caravana, nomadejant i buscant-se la vida. Quan un banjo va caure a les seves mans, ho va tenir clar. A la família, els instruments de corda no eren estranys i, entre els gitanos, la música era un més de la família. Una nit, quan tornava d’una de les seves borratxeres post concert, es va quedar adormit dins la caravana amb un cigarret encès, amb tant mala sort que va encendre les flors de paper que venia la seva estimada i va provocar un incendi que quasi el mata. Va quedar-li la mà esquerra amb el dit petit i l’anular inservibles. Però es va refer i va inventar-se una nova manera de tocar la guitarra, tant prodigiosament o més que quan tenia els 5 dits hàbils.

Per què explico això? Perquè aquest final de temporada se m’està fent llarg i ja no em ve tant de gust parlar de futbol. Ja sabem que no quedarem primers ni últims, ja hem guanyat partits, n’hem empatat, n’hem perdut, ens han clavat alguna pallisa, n’hem clavat alguna, hem remontat, ens han remontat, els àrbitres ens han perdujicat i afavorit, hem sofert lesions, expulsions, ens han anul·lat partits, hem canviat d’entrenador… Ens ha passat de tot i això és el que volíem: viure experiències diferents a les de la temporada passada, on la derrota va ser la rutina. Per a mi, ja estaria. Vayan recogiendo sus bártulos, señoritas. Take care of your belongings. Pròxima parada: estiu, tercer d’ESO i foc nou.

Continuem creixent i, tot i la derrota d’avui, ens queda una darrera jornada, contra els líders, on tancar l’any amb bon sabor de boca, dignitat almogàver i anar a la platja a celebrar i gaudir d’un dia especial per assaborir tota la feina feita durant l’any.

⚽⚽ Gols: Nil i Quim

JORNADA 28

ALMOGAVERS 2 – PEDRAZA 3

Ràbia😤🤬. Quan la ràbia és el mestre que mou els fills, et converteixes en un/a titella (Master of Puppets). El record del partit d’anada ens feia venir avisats: Pedraza és un equip dur, callejero, lluitador, d’estómac i entranya, de xoc, de parlar al camp i treure’t de polleguera. Quan Metallica va irrompre en el món del metal va ser una mica això: qui són aquests tios que al 1983 publiquen l’àlbum Kill’em all i toquen més ràpid que ningú? 3 anys deprés, fan Master o Puppets, una pedra fonamental per a la història de la música del segle XX o, com diuen els menors a càrrec que tinc a casa, deixebles de Lamine Yamal i que porten el meu cognom: «quan anàveu amb cavalls i carruatges».

Posar-se 1-0, als 5 minuts, amb xut de l’Urgi (així m’han dit que m’he de refir al Roc Urgellés) amb la sort d’un rebot inclòs que descol·loca el porter😅, semblava bon senyal. Tenir la sort 🍀 al teu costat en aquests dies on saps que hauràs de mastegar sorra sempre va bé. Però Pedraza és com un gos petener, que ha rebut pallises i tira de ràbia i de supervivència i es sobreposa als obstacles. No donen res per perdut i saben com tractar-nos: malament. I així van anar menjant-nos l’orella i la moral i van empatar (1-1) i es van posar per davant(1-2), fins que novament, el Servei d’Urgències Urgi, va decidir, amb un xutasso de lluny que va volar per sobre del porter💫, que el partit tornés a començar amb 2-2.

El desgast emocional ja es notava i els almogàvers, un equip més còmode en l’honor i el fairplay que en la trifulca i la trinxera, es van anar corroent des de dins. Així actua la ràbia. 5 minuts després de l’empat, va caure el 2-3 i a partir de llavors: canvis tàctics, nervis, crits, protestes, targetes, errades, xocs, discussions, desesperació, ànsia, angoixa i molta ràbia, però poca claredat, precisió, intuïció i la mentalitat positiva que et porta a fer-ho bé.

Així vam acabar, un cop més superats per un gol per Pedraza, que sap com i des d’on jugar-nos, perquè oblidem qui som i entrem en la seva guerra, on ells són «els putos amos», com deia Pep Guardiola a Mou. La ràbia pot ser una força imparable, sí, que els ho diguin als de Pedraza, però és una emoció molt difícil de controlar i gestionar i, si no ho aconsegueixes, et porta pel camí tenebrós, cap a la foscor, la por, la ira i el sofriment, com deia el Mestre Yoda. No hi ha una clau per saber-ho fer (si no, seria fàcil), però sí sabem que el primer que cal per extreure l’energia positiva de la ràbia és mirar als ulls del nostre company i no als del rival. Allà hi veurem el motiu, la raó per la qual juguem: per fer feliços els qui caminen al nostre costat, per fer que superin les seves pors i els obstacles i gaudir junts del camí mentre ho fem junts.

Que la força (vingui de la ràbia, de l’amistat, de la diversió, de la il·lusió o d’on sigui) ens acompanyi en els dos partits que queden per tancar un any memorable de futbol 💛💙.

⚽⚽ Gols: Roc U. (2)

JORNADA 27

PREMIER 4 – ALMOGÀVERS 2

Quina setmana! El Barça, eliminat de la Final Four (el bàsket també existeix), de la Champions (quina oportunitat històrica perduda), habemus papam (que la fumata merengue ☁️em va enganxar, com l’apagada de la setmana passada, al súper… living la vida loca) i canvi d’entrenador sobtadíssim al Pont Marina… Habemus mister! Benvingut, Lucas XXVII (la jornada en la que ha entrat com a entrenador). La vida és complicada, o no. Com la música, com el futbol.

«Pneuma«, el tema que sona (si no estàs escoltant-lo mentres llegeixes, et perds la part realment bona de la crònica😜), és una meravella de Tool, un grup inclassificable i que em té totalment atrapat. Pot ser complicat, amb tempos, amalgames i canvis impossibles, però també pots deixar que t’emocioni, se’t fiqui a dins, deixar que flueixi, que sigui la música qui mani i no tu i, simplement, gaudir-la fins que et caigui la baba 🤤.

Intueixo que amb el futbol pot passar una mica igual. De vegades, et concentres al màxim i et surt bé: manes tu, marques els canvis de ritme, veus els espais, et poses amb un 0-2 per davant i tens el control. I d’altres, passa quelcom que no entens, per molt que t’esforces en dominar-ho, no te’n surts, et vas contracturant, no flueixes, no gaudeixes, tot s’emboira, t’enfaden, t’enfades, es complica i de cop vas 2-2, 3-2 i t’han remuntat. I lluites per aconseguir el 3-3 i ho dones tot però t’adones que no jugues sol, que l’altre equip també juga i també té gana perquè també et vol guanyar i està sabent com fer-ho. I llavors els entra el 4-2 i notes una emoció a les cames, el cap i el cor que et diu que no n’hi ha hagut prou i que has perdut.

No és que no ho mereixessis o que hagis fet molts errors: és que no has sabut cavalcar la melodia que marcava el partit, perquè era una melodia complicada. Ells han agafat l’onada i tu no. Si hi ha algun lector/oient surfista, segur que m’entendrà, encara que jo el més a prop que he estat del surf és quan vaig veure «Le Llaman Bodhi» (Point Break, 1991), però tinc un curiós dò que em permet imaginar-me fent, com un autèntic mestre, coses que no he fet mai o no sé fer.

Llàstima. Pintava bé amb el 0-2 i hagués estat molt bé començar el papat de Lucas XXVII amb victòria. Queden només 3 jornades i cal automotivar-nos a cada partit perquè ja sabem que no quedarem ni els primers ni els últims, així que ens hem de buscar els alicients nosaltres mateixos. 

Almogàvers💛💙, que continuï fluint el futbol⚽, que arribi ja la caloreta estiuenca ☀️i que gaudim d’un final de temporada ben divertit i emocionant, que avui, emoció n’hi ha hagut de sobres, i això, tant en el futbol, com en la música i en la vida, no s’entrena ni s’aprèn.

⚽⚽ Gols: Roc B., Nil.

JORNADA 26

💛💙ALMOGÀVERS «LA PACHANGA»💛💙

🙏«Padres, madres, y monitores trabajan juntos para ayudar a los chavales a madurar como personas, de manera integral y según el espíritu cristiano. Esta formación está encomendada a la Prelatura del Opus Dei.»🙏 Aquestes i moltes altres perles les podeu trobar a www.daumar.org però si «madurar como personas i el espíritu cristiano» vol dir no avisar con antelación cuando no iremos a los partidos sin importarte que el prójimo se levante un domingo a les 6:09 de la mañana, pues eso, més adeptes per http://apostatar.org/ Espíritu «cristiano Ronaldo» deu ser, perquè si no, no lo pillo.

Bueno, com ja deia Monty Python i com s’ha dit a la grada avui, mirem la part positiva: alguns us heu estalviat les cues de l’operació tornada d’avui, no ha plogut, totes hem pogut aprofitar el diumenge des de ben d’hora, alguns adults valents han suat una mica la cansalada al camp, jo he descobert Chris Ware al CCCB (us recomano l’expo d’aquest geni que va molt més enllà del còmic i fa explotar els límits de la narrativa https://www.cccb.org/es/exposiciones/ficha/chris-ware/246585 ) i, per sobre de tot, s’ha pogut disputar la mare de totes les pachangas, en camp gran, equipats com almogàvers, amb petos i on no calia preocupar-se per apretar, posar la cama, que no et xutessin o estar atents als còrners.

(Ara ve quan falto novament a Daumar perquè encara estic una mica enfadat amb el seu comportament). Total, el partit amb Daumar també té pinta que hagués estat bastant una pachanga perquè si no ens van saber guanyar amb un 3-0 a favor, a Vallvidrera, un dissabte a la nit… i si van penúltims amb 180 gols en contra… vaja, que Déu ha abandonat clarament aquest equip i van camí de cremar-se a l’infern de la classificació.

Al final, els almogàvers han gaudit d’un dia que recordaran, una pachanga històrica que no gaires equips de Pont Marina deuen haver pogut fer, amb gols, segades, trucos i trampes de pachanga.

🙌Germanes, germans, pugeu el volum de la música i entrem totes juntes a l’esglèsia de Daumar, a mitja missa, quan no toca, vestits de groc i blau🥳, ensenyant cuixa🦵, traient la llengua👅 i recitant i cantant com un cor de gòspel enfollit, una oració pagana per donar-los les gràcies per ajudar-nos a viure el momentàs d’avui:

💛💙

Benaverturades les pachangues i els pachangueros,
perquè són l’essència callejera del nostre futbol de parc.
Benaventurats els amics, els crits al camp, els riures i les segades,
perquè són la salsa del futbol per sobre de les tàctiques.
Benaventurats els qui saben gaudir amb una pilota sota un pont un dissabte a les 7:30 del matí,
perquè ells i elles seran els reis i reines de la festa que és el futbol.

💛💙

Amén i bon diumenge. Aneu en pau.

⚽Gols: sobretot, el que ha fallat l’Aleu davant de la porteria.

JORNADA 25

ALMOGÀVERS 12 – PENITENTS 0

Cap de setmana de Blackout excepcional⚡. La victòria almogàver, la golejada, els nous golejadors, els debuts de nous jugadors, la 🏆Copa del Barça ♥️💙 contra el Madrid i el dilluns de vacances que em vaig agafar i que s’ha convertit en el dia d’una apagada elèctrica històrica… 

Finalment, va arribar el dia esperat. Una victòria còmoda, un partit on la superioritat es va veure des del primer moment. L’any passat, molts dels almogàvers que el dissabte al matí van gaudir buscant més i més gols, estaven a l’altra banda, rebent la pressió d’equips que foradaven la nostra xarxa un cop darrera l’altre. Sabem què és i sabem que se’n surt. I que arriba un dia, com dissabte, on tot surt a la primera, fàcil, i la passes i arriba on vols, i enganyes i el rival cau en el parany, i imagines un regat i et surt bé, i xutes i entra i, de cop, portes 10 gols i encara en vols més.

Dia de mencions especials: als nous debutants, que ja es va veure que venen a fer créixer l’equip i a fer-nos gaudir🤤, el Roc Urgellés i el Martí Parrilla. Ja teníem Roc i Martí, però un altre de cada i amb les ganes i el nivell que van ensenyar-nos són dues boníssimes notícies. També als nous golejadors: a part dels nous Martí (2) i Roc (arribar i moldre), el Simón, l’Alejandro i el Guim van sucar amb xuts i remats que els fan estrenar-se. I també menció a part i al Martí que ja coneixíem com a golejador i corcó incansable dels defenses contraris, que va clavar el seu «Agulló» 3 cops als penitents, fent-los 3 forats i un hat-trick tan desitjat com merescut.

Un nou punt d’inflexió. Un blackout, una apagada, un canvi de tensió elèctrica que endolla 🔌 un equip cada cop amb més confiança i al que li queden 5 partits per superar-se i demostrar-se que poden acabar amb un saldo positiu de gols (ara estem amb -14) i per sobre de la desena posició que ocupa ara mateix.

Enhorabona, almogavers i recordeu la sensació del dissabte per intentar repetir-la😜💛💙

⚽⚽⚽⚽⚽⚽⚽⚽⚽⚽⚽⚽⚽ Gols: Martí A. (3), Martí P. (2), Simón, Manel, Alejandro, Guim, Saïd, Roc U., Nil. 12 campanades!!!! Feliç victòria!!!

JORNADA 24

POBLENOU 10 – ALMOGAVERS 0

Ha estat un autentic calvari. La Setmana Santa comença amb l’arribada de Jesús a la ciutat de Jerusalem, un diumenge. Tot fa bona pinta. Ell ve de ressucitar un tal Lázaro, de tornar la vista a un cec, Bartimeo, de convertir pans en peixos, aigua en vi, d’obrir un mar en dues parts… vaja, que ve de petar-ho per tota la zona de Galilea (actual nord d’Israel) i clar, a la ciutat el reben com si hagués guanyat la Champions, amb flors, càntics i devoció. És el GOAT, el jefe, la Bad Gyal del moment. El dilluns sopa a casa del Lárazo i allà, la María, la germana del ressucitat, li perfuma els peus amb un oli caríssim (igual fèien una mica d’olor, de tant caminar descalç amb sandàlies) i li frega fent servir la seva cabellera com si fos una esponja (sí, sí, molt locu tot… un sopar d’aquells que no saps com, però vas veient que tot es desmandra). El dimarts, possiblement amb una mica de mal de cap de la nit anterior, apareixen els pensaments negatius i els retrets. Jesús es posa en plan: que si tu em trairàs, Judas, que si tu diràs que no em coneixes, Pedro… liant-la i cridant el mal temps. Arriba dimecres i el tal Judas fa el que s’espera d’ell: trair Jesús… clar, és que si anem posant etiquetes a la gent. Fa un trapi amb el consell dels savis que manaven, el Sanedrín (que té nom de tot menys de consell dels savis que manen): «em doneu 30 monedes de plata i us entrego el GOAT». «Trato hecho, Jud». I arriba dijous i Jesús, que ja sap com acabarà tot perquè és el fill de Déu i te info del futuro, diu pel xat: «ei, chavales, he reservat per sopar a un lloc que mentres sopes et pinten un quadre. Ens hem de posar tots a una banda de la taula, que és com raro, però es veu que tenen un pa i un vi boníssims. Va, convido jo, que coneixen el meu pare i em fan preu d’amic». Els 12 col•legues no triguen a confirmar. Dijous Sant: cenita y lo que surja. Planazo. Però un cop allà tot es comença a embolicar: Jesús comença amb les seves anades d’olla: que si el pa és el meu cos, el vi és la meva sang… tots es miren amb cares rares… total, acaben de sopar i van can cap a un hort, allà al costat, a Getsemení, a fer la última. I allà apareix «casualment» la poli del moment (els amics dels que li havien donat les 30 monedes al Judas, el xivato) i el detenen: «las manitas donde pueda verlas, caballero». Tot es torça. Judici ràpid per dos capos de la zona, Anàs i Caifàs, i condemna l’endemà divendres: crucifixió amb flagelació prèvia. Pilatos, el prefecte romà (un altre càrrec dels que manava molt a la zona), ofereix que Jesús es pugui salvar, però el poble tria salvar un altre detingut, un tal Barrabàs, que es veu que tenia molts contactes. Total, a Jesús li toca el premio gordo: muerte al aire libre, clavat a una creu gegant de fusta, inclosa la pujada al mont Calvari portant la pròpia fusta a l’esquena tu mateix, a pes. Lo peor. Vaya divendres, eh. Vaya semanita. Mor, el despengen, l’enterren, passa dissabte i arriba el diumenge i… pam! ressucita. La tomba és buida. Ni el Mago Pop!

I tot això a què ve? A que a la Setmana Santa es «celebra» el calvari de Jesús, lo malament que ho va passar traït, amb la creu i tot plegat (sacrificant-se per salvar la humanitat, diuen). I més o menys igual es poden haver sentit els i les almogàvers quan han vist que als 5 minuts, sense saber com ni perquè, ja perdien 3 a 0 amb el Poblenou, un molt bon equip, que els havia clavat claus a les mans i els peus, immobilitzant-los, i els continuava obrint una ferida sense pietats. I hem continuat sagnant… fins a 10. Un bany de sang almogàver.

Res a dir. Ens han crucificat. Han estat superiors i, sense escalfar, ens han escalfat al camp. A la segona part hem aconseguit corregir posicions i sistemes i hem funcionat una mica millor però els gols pesaven com una creu de fusta a l’esquena i hem mort poc a poc, sense remei.

No passa res. Passem pàgina i a ressucitar, que queda molta lliga i moltes victòries. Avui, més que mai, mirem el cantó positiu de la vida i del futbol, xiulem, somriem i pensem en el proper partit. Com diu Brian, el Jesús equivocat de la peli La Vida de Brian, dels Monty Pyton (que recomano tant com Blade Runner): 🎵Aaaallways look on the bright side of life…🎵 Salut! Brian de Natzaret i bona Setmana Santa a totes!

❌Gols: en contra, els que vulguis.

*Disculpeu si detecteu alguna inexactitud en la descripció dels fets bíblics que s’expliquen. M’he documentat per fer una explicació el més fidel possible de la Setmana Santa segons les escriptures però és un tema complicat, amb moltes versions i molts fets a relatar en pocs dies, perquè es veu que va ser una setmana mogudeta i plena de successos.

JORNADA 23

ALMOGAVERS 2 – FUNDACIÓ ACADÈMIA HOSPITALET 2

Good vibrations! Molt bones vibracions! Som un equip que es guia pel resultat o pel joc? Ens importa guanyar per sobre de tot o jugar bé, gaudir i divertir-nos? Potser no tots coincidiríem en les respostes, però aquestes croniques són partidistes i personals i jo contesto que el joc, la diversió, l’espectacle i gaudir amb els amics és la clau de l’èxit d’aquest equip, més enllà dels números.

Aquest Hospitalet és rival directe, just per sota nostre a la classificació. Vam sortir i ja es va intuir que érem millors. Però un parell d’errors van ser suficients perquè el Yassir, el maxim golejador de la lliga amb 34 gols, posés un 0-2 al marcador que ens obligava a creure, a demostrar, a remuntar. El 0-2 ens va deixar tocats 10 minuts. Groguis. Però tenim clar qui som, com jugar i ahir també com arribar a l’atac i fer mal, amb passades a l’espai, centrades, arribades i remats. Era qüestió de temps… Alguns retocs tàctics després, i ja durant la segona part, el Martí va culminar una actuació pletòrica amb 2 golassos per certificar una remuntada esperada, necessària i justa. En faltar un altre, per guanyar, que el vam tenir en vàries ocasions, però no va voler entrar.

No passa res, perquè les good vibrations es van notar durant tot el partit. Amb més seguretat i calma al darrera, i amb la gran notícia que el Pau ja està recuperat del trau tremendo, amb més clarividència i control al mig i amb més electricitat, perill i arribada al davant. Un equip complet, que va jugar jo diria el millor o un dels millors partits que hem vist, amb de tot, amb molta emoció, i on el resultat és el de menys.

Un punt més, una jornada menys, contra un rival directe de la nostra zona de mitja taula. Continuem sent l’equip que més empats ha aconseguit, 6, que sumats a les 6 victòries, fan que en 12 partits haguem puntuat, davant de les 11 derrotes. Balanç positiu, tot i que insisteixo que la veritable clau està en les bones vibracions i el bon joc que veiem partit a partit. Per tant, som-hi, que continuïn les bones sensacions i vibracions i que continuem creixent, Almogavers.

⚽⚽ Gols: Martí (2)

JORNADA 22

COLLBLANC TORRASSA 2 – ALMOGÀVERS 2

Quin partit! Ha estat com un viatge per un mapa d’aquells topogràfics, ple de muntanyes⛰️, de pujades i baixades, de relleus, de valls🏞️… Gols en contra, penals, però també jugades tremendes, obertures per banda, sensació de control, de domini, nervis…

Hem començat perdent, feia pujada i calia remontar, i hem apretat fins que ha arribat el Nil per l’esquerra i ha posat l’1 a 1. Final de la primera part i a descansar per agafar forces.
A la segona ha passat de tot. Un penal que quasi atura el Juli, amb intuició i seguretat, i queia el 2-1. A remar altre cop riu amunt🚣. I més muntanya, i més pujada, i més cremar llenya, benzina o el combustible que calgués perquè el motor almogàver pugés de revolucions. I ha arribat un contratac, sí, altre cop del Nil: i xuta! ⚽i la la pare el porter!🙌 i xuta altre cop!⚽ i la para el porter!…🙌 i un altre del Saïd: i xuta! ⚽i la para el porter!…🙌 Aquell porter que a la primera part semblava insegur s’havia convertit, per mèrit propi, en un mur. Continuàvem accelerant per la carretara que tirava amunt. Més marxa. Més gas. Més pressió. I de còrner, volant per sobre de tothom, com Ícar, prop del Sol☀️ (m’ha semblat veure-li unes ales), altre cop el Nil l’enxufa: 2 a 2.

Calia demostrar qui volia més i qui es conformava amb l’empat. Ha quedat clar que nosaltres volíem guanyar. Sabem què és estar al cul de la classificació, com ho estan ells, i el valor d’un empat contra un equip que tens per sobre. Però nosaltres hem mirat endavant, hem anat a guanyar, empenyent, xutant, obrint a banda, centrant…

I arribem al tram final. Un altra passada filtrada i un altre contratac, ara del Carlos, amb tot l’equip de Torrassa perseguint-lo i ell corrent, escapant-se… i xuta! ⚽i la para el porter! 🙌i torna a xutar!… ⚽i la torna a parar el porter!!! ⚽I tothom amb el cor a la mà, amb les pulsacions a 200 i amb l’adrenalina, la dopamina, la insulina, la vilirrubina i la cagarrina com si estiguéssim a la Juerga Catalana que canta l’Albert Pla, fins a dalt de substàncies i passant-ho bé, vibrant, vivint la part més emocionant i boja del futbol. 

L’àrbitre pita, s’encenen els aspersors i ens quedem sota l’aigua, gaudint de l’esforç fet, maleïnt la mala sort i assaborint un empat que ens deixa amb mal gust de boca perquè volíem més, i amb més ganes que mai de tornar a jugar, de tornar a córrer, a marcar i a celebrar.

Visca el futbol! Visca els i les almogàvers! Visca Catalunya i els seus mapes topogràfics (pels qui no heu tornat a peu i en metro, hem trobat un mapa immens, topogràfic, de Catalunya, que la família del Martí lluirà a casa i on podrà resseguir totes les poblacions de la cançó de l’Albert Pla, un artista, un boig, un excèntric… Un almogaver de l’escena cultural catalana tan inclassificable i únic com aquest equip irrepetible.

⚽⚽Gols: Nil (2, que podrien haver estat 3 i llavors l’haguéssim portat sobre el mapa, fent-li de tarima, com els nazarenos que a l’anada cap al partit hem vist que passejaven i assajaven portant un «paso» de Setmana Santa😜).

JORNADA 20 (aplaçada)

FUNDACIÓ ESPORTIVA HOSPITALET 2 -ALMOGÀVERS 0

Doncs sembla que no havia acabat la «ratxa mèdica». 🩹Turmells, bessons, cuixes… El Quim, el Nil i el Marti van acabar asseguts a la gespa, tal i com l’equip va acabar assegut davant de l’Hospitalet. Un mal inici, amb alguns errors que l’equip contrari va saber aprofitar, va ser suficient per trobar-nos amb un 1-0 just al començament i amb un 2-0 quan encara ho intentàvem entendre.

A partir d’aquí, no vam fer prou. Vam tocar, però més enrrere i de costat que endavant. Vam pressionar, però sense veure que ells havien entès la nostra pressió i posaven sempre un jugador més per sortir còmodes. Vam córrer però sense la punta que calia per generar l’ocasió. En atac no vam fer por, no vam ser amenaça.

Ells van gestionar amb ofici l’avantatge de 2 gols amb el cap fred. Sense dominar-nos ni sotmetre’ns, van saber anul•lar-nos per no haver de patir. I així van anar passant els minuts i vam anar veient com no fèiem prou per canviar el partit. Tot i tenir la sensació de poder-ho fer, no sabíem com, no podíem.

Quan entres en aquesta tendència de derrotes, lesions, accidents, traus… et cal un painkiller (pain + killer), un analgèsic que et torni a posar a to. El painkiller dels almogàvers és el bon joc i els gols. Segur que al proper partit arriben. Tenim la recepta, doctora. Ara només cal empassar la pastilleta💊 i començar a notar els efectes. A més, quan surts d’una malaltia tens molta gana… i això és precisament el que tenim ara: gana de gol i de guanyar. Som-hi💛💙.

Per cert, Painkiller és un clàssic del heavy metal 🤘de Judas Priest, sí, però aquesta vegada he preferit la versió dels Death, potser el meu grup favorit, perquè Judas Priest ja està a la llista Almogàver i perquè precisament és això el que volem: una nova versió atacant, atrevida i guanyadora dels almogàvers.

❌ Gols: tampoc. Paciència i ganes, que vindran🙌

JORNADA 21

ALMOGÀVERS 0 – BARCELONETA 3

DOCTOR, DOCTOR PLEASE!!! Ni 3, ni 1, ni 0… 8 punts en contra ens hem endut en un partit que ens ha deixat en shock, amb la boca oberta (mai més ben dit🤭), quan al final de la primera part, un xoc entre un davanter d’ells i el nostre Pau ha acabat en un trau a la barbeta del nostre crack i a la moral de la nostra selecció almogàver. Massa ensurt, massa sang. L’àrbitre ha decidit pitar el descans, el Pau ha anat cap a l’Hospital i l’equip ha quedat trasbalsat, espantat, tremolant i monitoritzat a cures intensives.

Els de la Barceloneta han ensumat la sang i han apretat, han xocat, han pujat la intensitat, han xutat, ens han pressionat i, de dos còrners, han arribat dos gols fruit de la seva decisió per marcar i dels nostres dubtes. Ens hem aixecat però continuàvem groguis, tocats, amb el cap una mica encara a la barbeta del Pau. El Guim, substitut valent i obligat del Pau, ha parat, ha donat sortida neta a la pilota i ha aportat la calma necessària, però no n’hi ha hagut prou. No hem arribat a dalt amb la suficient força per capgirar el partit i, de contraatac, ha caigut el 0-3 en contra que l’ha finiquitat.

Quan passa un accident com el d’avui, perquè en l’esport de contacte els accidents passen, el partit canvia perquè abans que jugadors de futbol, som persones, amics, companys i ens afecta, i és normal. Ens servirà per aprendre a continuar competint quan algun altre cop ens arribi qualsevol cosa inesperada que alteri dràsticament un partit, ja sigui una lesió, les decisions d’un àrbitre, el mal temps…

De totes maneres, és cert que el joc, a la primera part, l’havien posat els almogàvers. El toc, la sortida calmada, fent les passades necessàries, enrrere, al costat, endavant, girant-se i aixecant el cap, triangulant amb els de davant, entrant des del mig… Barceloneta perseguia la pilota, sempre amb intensitat, fort, al xoc, amb el seu adn de competidors.
Avui els ha sortit bé. A la primera volta vam empatar però vam poder guanyar. Ara hem perdut però hauríem pogut guanyar, si el partit no hagués quedat trencat, com la barbeta del Pau. A la propera, ja només ens queda guanyar Barceloneta. És qüestió de temps. Queda pendent.

Ànims i força per al Pau i per a tot l’equip. Tanquem la fase accidentada de la temporada (sempre hi ha moments així durant un any), després del xoc ciclista de l’Àlex i del xoc contra el Barceloneta. Que torni el joc, el toc, els gols i la diversió i passin de llarg els doctors i els hospitals. Que torni el futbol almogaver💛💙
❌Gols: naaaaah, avui no.

JORNADA 19

ALMOGÀVERS 4 – SANT IGNASI 2

Judas i la venjança. El 4-1 de l’anada no va ser del tot just i els Almogàvers tenien aquesta data apuntada per cobrar un deute. Ara ja estem en pau. «Ull per ull», diu la llei del Talió a la bíblia. També diu de «posar l’altra galta» si et peguen, però això al futbol no funciona gens.

Ahir era molt d’hora (sembla un càstig diví això de jugar a les 8:30 els caps de setmana) i havia de ploure però finalment no va ser per tant. Al contrari, la gespa estava humida, la bola corria bé i, a poc de començar, el Mag Martí va treure’s del barret una vaselina i una assistència, després d’una triangulació de pissarra, que ens van posar amb un 2-0 i amb el vent bufant molt a favor. Tocàvem bé, sempre de cara, i no patíem.

A la segona part, ells van sortir ben esbroncats i es va notar: van apretar i nosaltres vam baixar una mica la intensitat i, pam, 2-1. Res és fàcil. Així que vam tornar a apretar per fer el 3-1 i, després de l’últim alè dels Ignasins, ferits de mort, amb el 3-2, vam rematar el partit de corner, amb el 4-2 final.

Victòria, venjança i superioritat: vam anar tot el partit per davant, vam tenir la sensació de dominar, no vam patir, vam combinar, vam estar segurs darrera, intel•ligents al mig i desperts al davant. Sense arriscar quan no calia i comptant amb el Pau, no només a la porteria sinó també al límit de l’area i com a primer atacant o últim defensa, com l’arrel a partir de la que creix l’arbre de l’equip. Pausats i accelerats quan calia una cosa o l’altra, aixecant el cap, amb alguns detalls que desperten «oooohs» a la grada i algunes combinacions al primer o segon toc que fan desesperar el rival. Baixant boles que venen del cel i obrint a les bandes per reconduir i disparar els atacs, generant perill des dels centres, des dels xuts i des de la pressió.

Continuem creixent i canviant tendències. Ho diuen, a més de les sensacions, les dades: els primers 4 partits de la primera volta van ser: 🔴🟢🔴🔴 (17 gols en contra i 8 a favor). Els 4 primers de la segona volta, contra els mateixos rivals, han estat 🔴(1-0)🟢🟡🟢 (8 gols en contra i 10 a favor). Continuem millorant i segur que continuaran venint moments memorables.

⚽⚽⚽⚽ Gols: Martí, Roc, Nil, Carlos

JORNADA 18

LES CORTS 3 – ALMOGÀVERS 3

Els i les almogàvers són dreamers, somiadors, perquè són capaços de tot, de l’impossible💫, i també perquè dormen desperts😴. Avui ha estat com un somni d’aquells on passa de tot. Una atmosfera irreal, sense pluja però sense sol, sense núvols pero sense claror, com de somni. Un golàs de voleAina que ens posa per davant i ens treu d’una «siesta del carnero» (la que fa el pastor abans de dinar) de la que ja es veia que ens costaria despertar. Un gol en contra i en pròpia, de còrner, quan estàvem totalment despistats. I un altre, poc després, que ens deixava per darrera. I llavors, el 2-2. Empatats. Quan l’arbitre ha pitat el final de la primera part ja havíem anat guanyant, perdent i empatant. Com en els somnis, que van passant les coses, una darrera de l’altra, sense pausa, sense descans, sense criteri, sense ordre, sense lògica. Així era el partit.

La segona part ha començat i ha arribat el cop d’estat: un contraatac de Les Corts ens ha agafat per sorpresa («¡¡Quieto todo el mundo!!») i el Marc ha hagut d’improvisar una solució d’urgència i allargar la cama al límit per rascar bola, cama o les dues coses (segons les seves pròpies declaracions al postpartit). Al final, ha estat només cama i… pam! Primera targeta vermella d’un almogàver! 🟥 Una altra cosa que teníem pendent i que ja tenim feta ✅

Com el pessic que et desperta del somni, el sacrifici del Marc (no podrà jugar el proper partit) en forma d’expulsió ens ha servit per despertar i reaccionar. Apretats pel fet ser un menys, hem ensumat l’èpica i hem aguantat les embestides d’un rival que havia vist l’ocasió d’anar cap amunt per ofegar-nos. Ha caigut el seu tercer, a res del final, i ho han celebrat com si fos el gol de la victòria… però no. Quedava el temps just per somiar i fabricar un gol més. Quedaven aquells 5 minuts més ⏰ que demanem cada matí i on encara pot saltar una guspira que encengui una flama i provoqui un incendi. I així ha estat. El Nil Express ha tornat a passar, puntual, per rescatar 2 punts d’un partit que per moments ha sigut un malson que semblava que ens deixaria els llençols mullats. Al final, amb 10, hem marxat amb el mig somriure d’haver estat capaços de recuperar-nos quans ens havien donat per morts i demostrar un cop més que els almogàvers continuen somiant i fent somiar.
⚽⚽⚽ Gols: Aina, Nil (2)

JORNADA 17

ALMOGÀVERS 3 – BALANDRAU 2

🎧💃🕺¡Temazo! Perquè hem guanyat, perquè quan hem arribat al camp encara era «de noche» i perquè tots hem demanat un tema al DJ i, amb una mirada seva, hem sabut que portàvem la paraula «looser» pintada al front (només m’ha passat a mi, oi? ya, ya). Quan el Nil, al sortir del vestuari, després de destrossar el partit, m’ha dit: «Avui, sí, La noche, eh?!», ho he tingut clar: clar que sí! La noche i el que calgui😜. Para todos ustedes: La noche más linda, per Adalberto Santiago.

Balandrau són (o éren abans de jugar amb els almogàvers de la segona volta) els tercers de la lliga. Però aquí no compta l’historial, el palmarès i la trajectòria: compta el que passa a partir del xiulet inicial i avui, els almogàvers han apretat les dents al darrera i han mossegat al davant per menjar-se els 3 punts de la victòria. Feia 3 jornades que no marcàvem i avui n’han caigut 3: el del Saïd, per marcar el camí, ajustadeta al pal i enverinada perquè el porter es fes un embolic, i els 2 del Nil Express, un tren-bala que passa vàries vegades cada partit i no fa parades fins arribar a la xarxa.

Hem acabat patint, perquè l’amor passional del que parla la cançó inclou, de vegades, patiment, ràbia i puñales, a part de besos, amor i alegria. El partit ha tingut moments per a ells i moments per a nosaltres, com quasi sempre, i aquest cop els hem sabut aprofitar millor.

Avui s’ha demostrat que el 8-1 de l’anada va ser un miracle. Aquell dia va sonar Faith, de Bon Jovi, perquè, tot i perdre, vam demostrar tenir «Fe» davant d’un equip que comptava amb l’ajuda de Déu, o almenys, de l’Opus Dei. Avui, sota la foscor del nostre Pont de la Marina, els raigs de llum divina no han obert el cel. Al contrari, d’entre les ombres de la nostra noche más linda del mundo ha sortit una «manada» de llops famolencs que han rapat, sense pietat, la llana de les confiades ovelles que pasturaven a la muntanya del Balandrau. I, al final, hem alçat els punys i hem ballat al voltant d’una foguera, com bruixes en un akelarre, mentre sonava un altre dels nostres himnes del pecat:
… La noche más linda del mundo
La he pasado yo contigo
¡Qué noche!
¡Qué noche!
Nunca la olvido

⚽ Gols: Saïd i Nil (2). Sequera trencada😜

JORNADA 16

CATALONIA 1 – ALMOGÀVERS 0

El hip hop flueix combinant una base instrumental sòlida i, a sobre, una successió de rimes. Així es crea un ritme de fons, un batec, amb la percussió i una melodia senzilla i repetitiva. Aquí s’hi afegeix un altre ritme més «de superfície», el de les lletres recitades, rimades, sincopades, mil•limètricament incrustades, síl•laba a síl•laba. Perquè aquest doble ritme quadri cal dominar-ne la tècnica: ajustar, ser precís, intens, disciplinat, accelerar i frenar.

Tot això val igual pel futbol: una base tècnica sòlida, un batec de fons, que marca la intensitat i, a sobre, les rimes, els passes, les parets, com les síl•labes, la ocupació i la generació dels espais, la pausa i l’acceleració quan toca. Quan tot això es fa com un equip, pensant en l’altre, buscant-se i oferint-se, el joc flueix, hi ha flow. Contra el Catalònia no n’hi ha hagut massa. La base hi era, ja ens ho coneixem: sabem aguantar, als contraris els costa generar perill, ens sentim sòlids, però no sona la rima, no s’escolta la melodia, no fluïm un cop tenim la pilota i no la podem fer arribar al camp contrari ni amb la freqüència ni amb la qualitat necessària perquè acabi arribant el perill… i el gol.

El Catalònia n’ha tingut prou amb un semi-contraatac per fer un golet i endur-se la victòria. No els ha calgut més perquè quan tu generes poc perill, el poc perill que genera el contrari acostuma a ser decisiu. Ha sigut un resultat just perquè han dominat més que nosaltres i han generat més. Podíem haver empatat amb l’apretada final, amb les faltes i els còrners, i també hagués estat just, … però no era el dia.

Derrota mínima i a enfocar-se en el següent partit, contra Balandrau, l’equip que ens ha fet el resultat més bèstia aquesta temporada (8-1). Cal saber rapejar, recitar i fer-los ballar al nostre ritme. I per fer-ho, cal construir sobre unes bones bases: refusar sense contemplacions, anticipar on anirà la pilota i què farà el contrincant, aixecar el cap per triar el millor passe, tenir pausa quan no ho veiem clar, pensar ràpid perquè el contrari no se’ns tiri a sobre, córrer endavant i conduir quan tinguem espai, oferir-se sempre per ajudar qui té la bola (línia de passe), mirar el porter quan saqui, desmarcar-se i moure’s per crear espais, incomodar els defensors i partir del control-mirada-passe-moure’s…

Mirem endavant, mirem amunt, atrevim-nos, acompanyem l’atac, xutem, busquem el remat. Balandrau mereix veure la nostra versió més valenta, més almogàver.

Gols: ❌ quart partit on no marquem i tercer consecutiu. Arribarà, però els 11 hem de buscar-lo en cada cosa que fem.

JORNADA 15 (i final de la primera volta)

POBLE SEC 5 – ALMOGÀVERS 0

Parla Orson Welles, un tio que als 23 anys (1938) va fer que milions de persones entressin en pànic en escoltar un programa de ràdio que recreava una invasió extraterrestre (era una recreació de la novel·la «The War of the Worlds). Vaja, que la va liar molt grossa. I després va fer pelis brutals i teatre i quasi tot el que es va proposar o li van proposar, com parlar per al grup de heavy metal Manowar al principi de la cançó Defender, l’any 1982, on un pare li explica en una carta al seu fill perquè va haver de marxar.

Avui els Almogàvers estaven llestos per liar-la davant dels intractables líders del Poble Sec (la pluja del dia no acompanyava al nom) però no ha pogut ser. Ha tocat defensar-se, estar ordenats, atents, concentrats, vigilar, estirar samarretes, anar per terra, xocar, mirar enrrere, tallar passades i tapar forats, sortir i buscar en llarg, pensar ràpid i marcar de prop. Ha tocat fer feina, sense descans. I ha donat fruits. Al final de la primera part, el totpoderós Poble Sec, que venia de marcar 22 gols, només n’havia marcat un, havia tingut algun ensurt i, sí, tenia molt domini però també tenia dubtes.

A la segona part, ells han anat madurant el partit, mastegant-lo, obrint el camp. El nostre cansament ha anat fent que poc a poc féssim passes enrrera. Cada cop més tancats, el perill s’acostava i en un parell de jugades molt ben trenades, un còrner i un penal, han caigut la resta de gols, fins als 5.

Una maneta sempre és dura, però avui no ho és tant perquè s’ha vist molta feina ben feta i molt compromís amb l’equip. I també perquè, no passa res per reconèixer-ho, al davant hi havia un equip «molt fet», amb molts moviments ben apresos, que tenien molt clar què fer a cada moment i executaven un joc senzill i efectiu, basat en 3 pilars: fer un control net, mirar al voltant i fer una passada tensa i precisa. Un cop fet això, altre cop: control net, mirada al voltant i passada tensa i precisa. I així anar fent, buscant tirar endavant, en curt o en llarg, però sabent també tirant enrrere quan calia. Sense pressa, sense pausa, amb criteri. Avui donem la ma als líders i acceptem que ens han superat, però marxem amb el cap ben alt per haver treballat dur. I continuem.
Gols: ❌ (tercer partit, de 15, on no hem marcat)

I què? Ja està? No fem una reflexió del que ha estat la primera volta per encarar la segona?
Bueno, si m’ho demaneu així… però algo curtet, eh, que si no us avorriu. Va, som-hi.

Ha acabat la primera volta. Felicitem els líders i ens felicitem també a nosaltres.

Algunes dades i conclusions:
• 15 partits: 4 guanyats, 3 empatats i 8 perduts.
• 28 gols marcats i 41 rebuts (-13).
• 3 partits sense marcar i 2 sense rebre gols.
• 11ens de 16 equips, en una lliga partida en 2 grups: els 9 primers, amb 7 o més partits guanyats, i els altres 7, amb 5 o menys guanyats, on nosaltres som segons, darrera de Pedraza.
• Som també qui més ha empatat (3), junt amb Collblanc.

I algunes reflexions
Hem millorat molt respecte l’any passat i podem millorar molt més encara.

Ara comença una altra lliga, una segona volta on tots ja ens coneixem i hem après els uns dels altres i de nosaltres mateixos. Ens tornarem a trobar equips i jugadors rivals amb qui ja ens hem mirat, saludat, picat, xocat, emprenyat, competit i donat la ma. Aprofitem tot el que hem après, confiem en nosaltres i sentim-nos amb força, sense por i sense complexes.

Ja ens hem tret les exigències i els dubtes. Ja ho hem viscut tot: pallisses en contra, banys a favor, partits ajustats, empats amb sabor a derrota o a victòria, remuntades brutlas a favor i en contra…

Ara toca gaudir, destapar-nos, mirar amunt, al camp i a la classificació, i continuar creixent com a jugadors i com a aquip.

Som-hi Almogàvers!

Som-hi Pont Marina!

Ara ve lo bo!

💛💙

JORNADA 14

ALMOGÀVERS 0 – ALZAMORA 2

Inspired by Aleu (el pare del Martí), que m’ho ha demanat com qui li demana al DJ o, com es diu ara, al PD (de Pincha Discos).

Les i els Almogàvers no es rendeixen (no surrender). Com el Bruce Springsteen, però sense semblar una iaia moderna amb massa anells als dits, que tampoc es rendeix i continua fent concerts de 3 hores de shalalala i lolololo als 75 anys.

Només amb un canvi, amb jugadors de camp a la porteria (Nil i Guim, ni tan mal, valents!🙌), contra els cinquens de la lliga, potser l’equip més efectiu (marquen 2,3 gols per partit, en reben 1,21 i només amb això n’han guanyat 9, empatat 2 i perdut 3), hem aguantat el partit obert fins al final. Un gol rebut a cada part, fruit de dubtes dins de l’àrea que ells han aprofitat amb decisió, ens ha deixat sense els 3 punts, però amb el regust d’haver competit sense baixar els braços en cap moment.

Hem estat concentrats, solucionant els problemes que teníem, posant el peu, el genoll, el cos, la cara i el que ha fet falta. I a estones, hem trenat jugades al primer toc, sortint des de la defensa i passant pel mig del camp, on la pilota era impossible d’atrapar pels alzamorins. Aquestes guspires són mel i a la grada ens fan somiar, gaudir i emocionar-nos veient com esteu millorant, gràcies!

Però ens ha faltat arribar al davant, a la zona de perill. La pilota i nosaltres mateixos no ens hi hem pogut instal·lar, en bona part perquè ells eren molt sòlids al darrera (és un dels seus punts més forts), amb 3 centrals que ens controlaven en tot moment i que feien trontollar la nostra pressió, més acostumada a defenses clàssiques de 2 centrals i dos laterals oberts.

Com diu a la cançó el Boss (així li diuen a aquest camioner estadounidenc convertit en cantant): «Cause we made a promise we swore we’d always remember / No retreat, baby, no surrender». Així ha estat i així serà.

Ara queda un partit per acabar la primera volta (15 partits) i haver jugat contra tothom. I queda jugar contra els primers, en un camp històric per al nostre equip, perquè és on molts vau jugar el vostre primer partit oficial de futbol 11. I en tenim ganes. Almogàvers, cap al Poble Sec amb el cap ben alt! Desperta ferro!!!

Gols: ❌  (segon partit, de 14, on no hem marcat)

JORNADA 13

PEDRAZA 2 – ALMOGAVERS 1

Pressió del rivals, pressió pels errors, pressió sobre l’àrbitre, però ha faltat la nostra pressió. Hem estat desconnectats, desganats, despistats… i ho hem pagat. Hem acabat lluitant per un empat, pujant tots a rematar a la desesperada, buscant l’èpica, perquè avui era un dia per sumar sí o sí i perquè, com tantes altres vegades, érem superiors.

Des del camp, es veia el cementiri de Montjuic i ens hem anat morint poc a poc, a cada pilota dividida, a cada carrera, a cada xoc. Al costat del camp, també hi havia un mercadillo ambulant amb productes d’imitació, teixits barats i roba de marques dubtoses… nosaltres avui també hem estat, a estones, una mica «almogàvers de mercadillo», amb tot el respecte pels mercadillos i pels almogàvers.

Si hagués entrat aquella, si l’àrbitre hagués pitat allò, si aquell fora de joc, que guarros són… Des de fora, ha semblat que l’equip contrari volia més la victòria i que per això han guanyat. Tant han forçat, que quasi acaben amb alguna expulsió, però al final la seva pressió els ha servit i s’han endut la victòria i els 3 punts.

Toca passar pàgina. El cap de setmana vinent tenim una nova ocasió de demostrar que volem continuar gaudint i guanyant. Esperem ser nosaltres els qui pressionem i segur que en rebrem la recompensa. Ànims, almogàvers i fins la tornada, Pedrazas.

⚽ Gols: Martí

JORNADA 12

ALMOGÀVERS 1 – PREMIER 1

Ràbia, por, lluita… Quins ingredients té un empat? No sempre té els mateixos però sempre pot tenir dues cares. L’empat és sumar però de vegades també pot ser deixar escapar dos punts… i això fa ràbia. L’empat amb Premier no ha estat injust però tal i com ha anat el partit, amb les ocasions que hem tingut, amb el nostre gol de penal a pocs minuts del final, ha fet ràbia. Hem començat 2025 concentrats, defensant fort, tocant-la des de darrera, amb calma, apretant a dalt, lluitant, amb ocasions… però faltava alguna cosa. Potser era claredat o intuïció o aixecar el cap i moure-la al mig o buscar el bon pase o acabar de definir… era algun o alguns detalls que no acabaven de fucionar del tot.

Tot i així, hem aguantat un equip que apretava, que tenia clar què volia i que, quan ha rebut el gol, ha tret la seva ràbia i ens ha espantat fins que ens ha empatat. Allà, després del nostre gol, hem ensumat la seva ràbia i s’ha vist la nostra por. Perquè quan una cosa t’ha costat molt de guanyar, i avui ens havia costat molt anar guanyant, fa por perdre-la.
Estem a una victòria de tenir tantes victòries  com derrotes (5), a 5 gols de tenir-ne tants a favor com en contra (27 -32). A un pas d’un equilibri que ens pot fer créixer encara més. Pas a pas. Punt a punt.

⚽ Gols: Nil

JORNADA 11

DAUMAR 4 – ALMOGÀVERS 7

Zeal and Ardor neix quan el suís Manuel Gagneaux demana en un forum d’internet quins dos estils musicals que no tinguessin res a veure es podrien barrejar. Un usuari li contesta: «Càntics espirituals d’esclaus 🙏 i black metal🤘»… i pam! Dit i fet. La demostració que les barreges impossibles poden sortir bé.

El partit amb Daumar també va ser una barreja. Vam començar adormits, empanats, amb fred🥶 i desconnectats, encaixant 3 gols sense saber ben bé com. Érem esclaus enfonsats davant d’un equip que ens fuetejava i ens mossegava impulsat per la fam de la victòria. Miràvem enrere, no fèiem més de dues passades sense que ens la robessin, no generàvem cap perill… Ells manaven 3-0, se sentien amos del partit, ens veien com els seus esclaus i es van acomodar i van fer allò de mirar-se entre ells, tocar-se el cap amb els dits i demanar «cabeza». Mooooc! Error.

Pels Almogàvers💙💛 les batalles no acaben mentre ens quedin forces i sabem que una derrota pot ser el principi d’una victòria. Ens vam despertar, vam trencar les cadenes que ens impedien jugar com sabem i vam trobar les ganes i la confiança per girar la truita, poc a poc. Vam començar a fer sortides de pilota amb calma, de banda a banda, controlades. Vam aixecar el cap per fer, no la primera passada, sinó la passada que calia. Vam conduir la pilota per portar el partit a la seva meitat de camp. Vam obrir a les bandes i van començar a arribar les centrades, els xuts, els remats, els corners… el perill… i el gol⚽. El primer, el segon, el tercer. I va acabar la primera part amb un 3 a 3 i amb l’equip d’esclaus esclavitzant els senyors, que ja tenien la por al cos de veure que els havia esclatat la revolta dins de casa💫.

A la segona, nosaltres teníem la gana i ens els vam menjar. Intensitat, xuts des de fora, pressió al seu camp, regats impressionants i màxima tensió i atenció perquè no hi hagués més sorpreses. Al final, 4-7: la remuntada més bèstia que hem fet i la major golejada💪, que ens fan acabar l’any amb unes dades esperançadores:
– posició 10 a la lliga (top10🙌)
– a una victòria d’igualar derrotes i victòries (5 i 4, més 2 empats)
– i amb només -5 gols d’averatge (26 a favor i 31 en contra).

Queden 4 partits, ja al 2025, per acabar la primera volta i cadascú pot demanar els regals que vulgui al Pare Noel🧑‍🎄 i als Reis🐫: jo demano que ens continueu fent gaudir com Almogàvers de partits com aquest.

⚽⚽⚽⚽⚽⚽⚽ Gols: Saïd (2), Eyob, Martí (2), Roc (2).

JORNADA 10

PENITENTS 0 – ALMOGÀVERS 5

🎧PLAY🎧 Res és fàcil. Feia fred, 🥶no sortia el sol… ni les passades. Tot era molt «numb», com diu la cançó (com et deixa el fred: «entumecido», adormit, garrativat, encarcart…). Era tarda però se’ns feia fosc. Així són alguns partits i algunes cançons: comencen d’una manera i van canviant (o som nosaltres qui fem que vagin canviant?🤔).

Que la pilota entrés, no era qüestió de temps. Per guanyar els Penitents de la bíblica Vall d’Hebrón, com sempre, era qüestió de creure🙌, d’apretar, de buscar l’altre i d’oferir-se perquè l’altre te la passi, de córrer, posar la cama, concentrar-se i esforçarse a cada tall, a cada carrera, a cada passada i a cada xut com si fos l’últim o l’únic.

Hem acabat la primera part amb una sensació estranya però amb un 0-1 que ens marcava el camí com l’estrella dels Reis Mags, amb una paràbola de xut 💫🤤 digna dels textos bíblics del barri hebreu on érem i de les dates nadalenques que s’apropen. Hem començat la segona part, hem apujat la distorsió de les guitarres, la bateria s’ha accelerat i el volum i la intensitat han augmentat, fent que la cançó i el partit canviessin.

I ha arribat el segon gol, i tothom ha vist que era l’hora de sortir a cantar i ballar i que ells complíssin la seva penitència. Tocava fer justícia (no divina, però sí futbolística). Ens hem animat i hem convertit una tarda freda i amenaçadora en una vetllada confortable i feliç, escalfada per un caldo calentó de 5 galets/golets (i cap en contra, que és igual d’important!).

Fa olor de Nadal i de tendència positiva. Toca celebrar-ho i ens hem regalat: golejada, nous golejadors i golejadores i el somni d’acabar l’any dins del top 10 de la lliga💙💛.

Per cert, molts dels Almogàvers d’avui, que han viscut la victòria, segur que han recordat que també van viure en la derrota, tot l’any passat, com els Penitents d’avui. És un plaer veure com hem guanyat mostrant el màxim respecte amb qui pateix una penitència dura aquest any. No només hem sigut justos guanyadors, sinó també bons guanyadors. Ser d’un equip de futbol també va d’això: d’aprendre a perdre i a guanyar.

⚽⚽⚽⚽⚽ Gols: Manel, Aina, Nil, Saïd, Quim

JORNADA 9

ALMOGÀVERS 0 – POBLENOU 2

🎧PLAY🎧 Incordiar:  molestar, enutjar, empipar, empixonar, emprenyar, tocar el voraviu. Si no guanyem, incordiem. Ja pots ser el segon millor equip de la classificació i no haver perdut cap partit, que hauràs de patir per guanyar els Almogàvers. Hem apretat i els hem tingut, a estones, tancats, ofegats. Nosaltres sabem bé que quan t’apreten es pateix per treure-la de darrera, i ara també sabem que quan ho fem nosaltres, quan apretem, els altres, siguin qui siguin, també sofreixen per jugar.

Ens han faltat: el moviment després de tocar la pilota, oferir-nos quan la té el company, ocupar l’espai buit, estar pendent d’on és el rival quan ataco i quan defenso… detalls que fan que una sortida de darrera s’acabi convertint en una ocasió de gol. Però l’energia d’anar a buscar el rival, d’incomodar-lo, d’exigir-li el seu màxim, hi ha sigut i ells l’han notat.

Hem jugat de tu a tu amb els segons. Ens han guanyat, sí, però han vist que sota aquest pont hi ha un nou equip que ja no viu de la il·lusió de sortir de la derrota, que ha superat l’empat i que ara treballa a cada jugada, en defensa i en atac, per aconseguir més, per xutar, per rematar, per apretar i per guanyar. Som aquí, som Almogàvers i hem vingut a incordiar. Prepareu-vos perquè cada dia us ho posarem més difícil.

❌ Gols: aquest novè partit ha estat el primer on no hem marcat! I esperem que sigui l’últim.

JORNADA 8

FUNDACIÓ ACADEMIA HOSPITALET 0 – ALMOGÀVERS 1

🎧PLAY🎧 Desprès de la passada temporada en blanc, d’un inici d’aquesta amb derrotes que podien haver estat victòries, de gols encaixats quasi a l’últim minut, avui, a L’Hospi, hem dit: «encara sóc aquí» (I’m still standing), d’empeus com Elton John, però amb ulleres menys estridents i vull creure que amb menys cara de iaia de Hertfordshire, al condado del nord est de Londres.

Som aquí i hem demostrat que podem frenar qualsevol davanter sense utilitzar les claus secretes de judo del Sensei Jaume, que sabem i podem sortir en curt i tocar-la quan cal, en llarg i sent directes, treure mans impossibles i salvadores, fer carreres que travessin el camp… sabem i podem suar, apretar les dents i córrer, posar la cama, el peu, el cos i l’isquiotibial, si cal, per defensar i per atacar. I, encara més important, sabem i podem patir, sofrir, resistir, aguantar… i, finalment, quan l’àrbitre piti el final, rebre la recompensa i guanyar, encara que sigui amb i per un únic gol.

Avui, 800 anys després, els nous i les noves Almogàvers, més més grocs i blaus, més Eltonjohnians, continuem tenint aquell esperit indefallible a la batalla. Perquè hem perdut i sabem perdre i hem guanyat i sabem guanyar, i això només ho poden dir alguns i algunes, molt pocs: els que passi el que passi, continuen d’empeus.

Elton John era a L’Hospi durant el partit, tocant el seu piano, amb samarreta groga💛 i shorts blau elèctric💙. No el vèiem però hi era, s’escoltava el seu I’m still standing des del camp, des dels vestidors i fins i tot des de dins de la cuina del bar on la mestressa amb aparença freda i seca, la dona del president del club local, va acabar felicitant-nos per la victòria mentre ens entregava el trofeu en forma de pa i franfurt. Ben jugat. Ben guanyat. Bon profit.

⚽ Gols: Quim

JORNADA 7

ALMOGÀVERS 2 – COLLBLANC 2

🎧PLAY🎧  La cançó i el grup són el resum d’avui: One step beyond (Un pas més enllà) i Madness (Bogeria).

Un pas més enllà perquè ho és. Perquè hem remontat un 0-2 en contra des del principi, perquè hem cregut en nosaltres i hem tingut les ganes i l’energia per no defallir i per apretar fins al final. I un pas més enllà perquè avui ja no lluitem per no perdre de molts gols, ni per no perdre, ni tan sols per empatar: avui, des del 0-2 i fins a l’últim segon i l’última rematada, lluitem per guanyar. Un pas més enllà… i un punt més enllà en la classificació.

Però també una Bogeria (Madness), com quan sona(va) aquesta cançó i escoltes el saxo, la trompeta, la bateria, la guitarra, el baix, i la música se t’emporta i, sense saber com, tot explota i tothom ho dona tot ballant, botant i saltant. I tu et trobes al mig de la bogeria, al mig de la pista de ball, al mig de la gespa, també, embogit, corrent, apretant, protestant, pressionant, centrant, xutant, rematant… i saps que tu no controles, que et controla la música (i la remontada) i el cos se’t mou sol (i la bola va i ve). I notes que tot té un punt de bogeria, de la Bogeria Almogàver, que ja coneixem però encara no dominem, i que avui ens ha donat un punt més a la classificació.

Un altre punt. Un pas més enllà i una bogeria que ens fa tocar de peus a terra, altre cop.

⚽⚽ Gols: Roc, Martí

JORNADA 6

BARCELONETA 2 – ALMOGÀVERS 2

🎧PLAY🎧 Blade runner: la peli favorita pel patrit favorit. «I’ve seen things, you people wouldn’t believe». He vist coses que no creuríeu. He vist: pressió a la porteria contrària, intensitat, controls d’un altre mon, pausa quan ha calgut, carreres impossibles, cops de tacó, parets, he vist com s’obrien línies de passe, ajudes constants, concentració, passades a l’espai, xuts engnaxats al pal… Els protagonistes d’aquesta peli són unes màquines, els replicants Nexus6, que superen els humans («more humans than humans» és el lema de l’empresa que els construeix), i avui, en molts moments, els Almogàvers heu semblat aquestes màquines impressionants.

L’empat final, després de guanyar i manar, després de sotmetre els tercers de la lliga, ens recorda que som humans, que també podem fallar en la pressió, en el xut, en la passada i en l’aturada, i que això és natural i és el que ens fa precisament més humans. L’encert i l’error són dues cares de la mateixa moneda i avui, quan hem ficat la mà a la butxaca per treure la targeta de metro i tornar cap a casa, hem notat que hi teníem aquesta moneda, que avui ha valgut per un punt però que ara ja sabem que altres dies valdrà, segur, per tres.

Emoció, tensió, adrenalina i drama, eufòria i tristesa, sorpresa i moments increïbles… així és una bona peli de ciència ficció i així ha estat avui el partit Almogàver. Avui la peli ha tingut un final obert (2-2), no del tot feliç. Però quan t’agrada una peli, quan la gaudeixes i no pots deixar de mirar-la i et té enganxat, t’adones que el final, al final, no és el més important sinó tot el que passa durant la peli. Tot i així, a la tornada intentarem reescriure el guió i fer que guanyin els bons, o sigui, nosaltres.

⚽⚽Gols: Nil, Roc

JORNADA 5

ALMOGÀVERS 1 – FUNDACIÓ ESPORT HOSPITALET 4

(Cancó i crònica inspirada per l’Albert Carceller, principal culpable, si estires el fil, que estiguem sota un pont, abans de les 8 del matí d’un dissabte, feliços com anissos).

🎧PLAY🎧 Encara suraven cadàvers a València, a només 3 hores del camp, i la gota freda ens queia per l’esquena al veure’n les imatges. Era més d’hora que mai i ja tornàvem a ser sota el pont. Dues hores després, en sortiríem, altre cop, amb una sensació coneguda al cos. Ja ho diuen els Maiden: Feel like I’ve been here before: déjà vu.

Altre cop: no era per un 1-4. Altre cop: un déjà vu. Potser nosaltres no mereixíem més, però potser tampoc en mereixíem 4. Un embolic d’un corner (1), un contraatac (2), un cop de cap aparentment innocent (3) i un altre embolic dins de l’area i… pam (4)! Déjà vu, una sensació coneguda, un resultat conegut i un record de quelcom que, en aquest cas, sí que havíem viscut altres vegades. La vam tocar, però no prou, vam xutar, però no prou, vam estar atents, però no prou, i vam marcar de penal, però tampoc n’hi va haver prou. Haurem d’aprendre a dir prou a aquesta sensació de competir, sí, però que no n’hi hagi prou.

Dos dies deprés, la versió adolescent i hospitalenca de Nico Williams encara no s’ha pogut adormir perquè se li apareixen els ulls de l’Aina (més que mai, the Iron Maiden, la Donzella de Ferro) mirant-lo fixament des dels peus del llit, des de l’escletxa de la porta entreoberta o des del racó més fosc de l’habitació: «continuo sent aquíííííí… no passaràààààs…».
⚽ Gols: Roc

JORNADA 4

SANT IGNASI 4 – ALMOGÀVERS 1

*Recomanació sensorial prèvia a la lectura:
🎧PLAY🎧 Aquest text està pensat per ser llegit amb la música triada, avui més que mai, des de l’inici de la cançó. Si no has fet clic al link, fes-lo, assegura’t que estàs a l’inici de la cançó i torna a començar, va. El context sonor de la pluja 🎵⛈️ et situarà emocionalment on cal per començar a llegir…

Ha plogut sang. Unes hores abans, un diluvi de llamps, trons i un oceà caient del cel presagiaven que no seria un partit senzill. Un dels Hogwarts de Barcelona, un altre cole Santificat, l’Ignasi, rebia la tropa Almogàver a la part noble de la city. Antics rivals, lluita de classes a poques hores d’El Clásico Madrid – Barça. La història del món en un camp estret, que drena l’aigua però s’entolla amb ferides antigues. A la gespa hi havia aigua, sí, però si miraves de ben a prop també hi veies fang pudent i sang seca d’enfrontaments anteriors.

Ens hem adaptat (variant a un 4-4-2), hem sabut patir i jugar llarg, tallar i córrer i avançar-nos amb el 0-1 de contraatac, que ara també en sabem. Paraules fora de lloc, queixes, expulsions de públic local, targetes a la banqueta contrària i un 1-1 al descans. A la segona part, tot igual: xocs, empentes, poca fluidesa, míssils teledirigits de les defenses als atacts i, en 5 minuts de dubte, han arribat el 2-1 i el 3-1, sense anestèsia, a pèl, a traïció. Hem apretat les dents i hem tingut ocasions per fer justícia futbolística i social però la sort avui vestia roba de marca i duia un Luisvi.

Queda un gust agre, com de ferro, com de sang a la boca. I queda: continuar treballant, continuar suant i continuar lluitant, com a representants de la classe obrera del futbol, orgullosa de tenir les arrels sota un pont. I continuar creient que el futbol és de qui l’estima sense protestar, de qui demana perdó perquè no va a fer mal, de qui dona la mà (us recordo que «dóna» ja no porta accent diacrític si el contex és suficient) i de qui, al final, el mereix (el futbol, dic, que ja és molt lluny a la frase i us podeu haver perdut o despistat o fins i tot marejat d’entrar tant a dins d’un parèntesi si no hi teniu costum… és fosc aquí eh… no patiu, doneu-me la mà, que aquesta sí que porta accent encara, que ja sortim).

Avui els tres xiulets de l’àrbitre no han sonat a final, ni molt menys. Han sonat a principi, a principi d’una temporada on ja es veu que ens esperen emocions fortes. Mentre no plogui sang, tot bé.
⚽ Gols: Martí

JORNADA 3

ALMOGÀVERS 4 – LES CORTS 1

🎧PLAY🎧 El final d’un mon és el principi d’un altre. Avui el contrari ha patit per treure-la, jugar-la i arribar (un mon que coneixem) i nosaltres, tot i poder manar més (era dia per remenar-la com quan fas allioli), ens hem imposat sense lluir ni patir. «L’avui es guanya» era més real a cada minut. I llavors, a la meitat de la segona part, el Nil ha marcat el gol definitiu que esperàvem feia més d’un any, ha aixecat el puny cap a la grada, o cap al cel, i ha plogut confeti blau i groc. I el Pont de Marina ha fet de pont i ens ha portat d’un mon antic a un nou mon, amb un cel més blau 💙 i un sol més groc 💛. I no, no estàvem en fase REM: era la nova vida amb «v» de victòria.
⚽⚽⚽⚽ Gols: Martí, Carlos, Nil i Roc

JORNADA 2

BALANDRAU 8 – ALMOGÀVERS 1

🎧PLAY🎧 No era un partit per perdre de 7… o sí. Encara no tenim l’última passada i no sabem frenar la del contrari. Això fa que ens costi marcar i que sigui massa fàcil marcar-nos. Haver notat l’energia de marcar un gol, el 5-1, i agafar la bola ràpid per aprofitar l’empenta vol dir que, tot i no tenir Déu de part nostra (diria, tot i que em puc equivocar, que som un equip orgullosament laic) we keep the Faith en nosaltres mateixes. I que duri.
⚽ Gols: Martí

JORNADA 1

ALMOGÀVERS 2 – CATALONIA 4

🎧PLAY🎧 Un clàssic, com el Serrat. Hem dominat però els seus contraatacs ens han matat: són els seus 4 gols. Cal tallar la passada que fan al davanter i baixar a defensar a la segona part quan ja no anem sobrats d’energia. Quan estem pletòrics i frescos mentalment i física, a la primera, hem d’apretar més. Era un partit x guanyar bé. Hauria pogut ser el dia. No ho ha sigut, però ho hauria pogut ser. Pas a pas.
⚽⚽ Gols: Saïd i Nil